Skip to main content

​
No comparteixi les contrasenyes

​
Compartir no sempre és estimar

Compartir contrasenyes no només és tan desagradable com compartir un raspall de dents usat, sinó que, a més, és molt poc segur. Hi ha alguns escenaris en què podria voler fer-ho, però aquí té els motius pels quals no s’han de compartir les contrasenyes. Cap promesa no garanteix que una contrasenya compartida no es torni a compartir, i a compartir de nou, fins que l’oncle segon d’un cosí llunyà tingui accés a totes les seves fotos de quan era un nadó a internet I al seu compte de Netflix. Aquesta és la manera més fàcil de perdre el control no només de les seves contrasenyes, sinó també de la informació que persones qualssevol saben sobre vostè. I com més saben de vostè, més vulnerable es torna. Els ciberdelinqüents són uns experts a aprofitar-se precisament de la vulnerabilitat!

​
Però m’encanta compartir!

I si realment necessita compartir una contrasenya? Són coses que passen: potser vol que algú tingui accés a una aplicació que li agrada o a una factura de subministraments que paguen entre tots dos. Si és el cas, comprovi si hi ha alguna manera d’ajudar-lo a crear un compte propi. La majoria dels serveis que permeten compartir tenen aquesta opció. D’aquesta manera, conserva un control positiu sobre el seu compte, la seva contrasenya i la seva seguretat en línia. Una altra manera d’afrontar-ho? Utilitzar un gestor de contrasenyes. Aquests programes tan útils ofereixen l’opció de compartir credencials sense revelar-les a la persona amb qui les vol compartir. No és una solució perfecta, no només en la vida personal, sinó també al lloc de treball, on compartir contrasenyes és un problema habitual que pot provocar bretxes greus?

​
Uf, i ara què?

I si la comparteix igualment? I es torna a compartir i algú inicia sessió com si fos vostè? En primer lloc, no pot estar segur de per què hi accedeix ni de què vol fer (però cregui’m, si algú utilitza les seves credencials per iniciar sessió sense que vostè ho sàpiga, no pot tenir bones intencions…). En segon lloc, mai no en coneixeria la identitat. Fins i tot podria ser un xerpa nepalès, per què no? Vull dir que tots estem a només 3 graus de separació d’un xerpa, oi? Ja m’entén: amb les contrasenyes, compartir no és estimar… ni amb els raspalls de dents.